LA MAGIA DEL PORT DE LLANÇA

Com cada any arriben les desitjades vacances d'estiu i amb elles el meu viatge cap al paradís. Durant quinze dies la meva família i jo ens instal·lem a la casa dels avis, a prop del racó més bonic i tranquil de Llança, el port.

A les tardes, quan la calor baixa i el sol s'enfonsa en l'horitzó, solem passejar-hi. Les onades dibuixen fons vermells i taronges que s'estenen mar enllà. L'olor de mar s'intensifica a mesura que resseguim el camí del moll. El perfum de la sal es barreja amb la fortor de gasoil d'algun vaixell que arriba abans la foscor no l'engoleixi.

Quan la lluna  enfila els màstils dels velers desfem el camí per amagar-nos entre els sorolls de la gentada que passeja vora l'aigua de la platja.

La sort d'anar a visitar aquest port és que durant tot l'any pots seure en un banc del passeig a mirar com els vaixells entren i surten mentre et menges una crep a la parada del pàrquing de la platja. Algun malabarista fa sonar música de circ i ens engresca amb els seus jocs mentre els meus fills li ballen al compàs.

Durant la temporada d'hivern el port és un lloc misteriós i desert de turistes. Tot i així la seva màgia segueix commovent-me. Em topo amb la gent que porta allà tota la vida, avis que havien sigut pescadors, i que ara ja jubilats, han passat el torn als seus fills; senyores que van de la mà de les seves nétes, filles de teixidores de xarxes, dones de mar.

Crec que tinc molta sort de poder escapar-me a aquest petit racó del nostre país i el recomanaria a tothom, sense cap dubte. Per a mi i la meva família és un dels millors plaers que ens dóna la vida.